Sobre la lectura

El 1989 pels carrers de Nova York van aparèixer grans anuncis signats per les Guerrillas Girls, un grup d'artistes anònimes que representen les puntes mediàtiques d'un llarg període de conflictes i denúncies respecte al silenci i la invisibilitat de les dones en les arts. A la tradicional pregunta sobre l'escassesa de les grans artistes, una historiadora de l'art ha contestat recordant l'existència d'una manca anàloga de grans pianistes de jazz lituans o de grans tennistes esquimals. A part de la provocació, es tracta d'entendre si i fins a quin punt les asimetries de gènere contribueixen a definir el que és art i el que no ho és, qui mereix ser recordat o, per contra, oblidat. Desplegant una documentació àmplia i inexplorada, aquest volum pioner s'encarrega també de desmentir el mite de la creativitat menor i accessòria de les dones.