Borrados

Les transformacions més significatives en el panorama de l'erudicció històrica durant les últimes quatre dècades es recullen de manera brillant en aquest volum. En part una història personal i en part una anàlisi perspicaç de les tendències metodològiques, historiogràfiques i teòriques clau des del final de la dècada de 1960, sempre reflexives i provocadores, el llibre ens mostra per què li importa a l’autor la història i per què hauria d'importar-li al lector. Les reflexions de Geoff Eley sobre el panorama canviant de la història acadèmica en els últims quaranta anys...

Desde épocas muy tempranas, a finales del IV milenio a.C., determinados grupos asentados en el Valle del Nilo, entre la Primera catarata y el mar Mediterráneo, mantuvieron contactos comerciales con poblaciones de Palestina y Nubia. Poco después de que el territorio egipcio se unificara bajo un monarca y comenzara a emplearse la escritura, 'ca.' 3000 a.C., comienzan a grabarse inscripciones que conmemoran incursiones egipcias en territorio extranjero para aprovisionarse de materias primas. Las expediciones al extranjero adquieren cierta periodicidad en torno al año 2000 a. C., y la...

Cada generación construye el pasado a su medida. Lorenz se hace cargo de esta idea básica de la nueva historiografía para introducirse en una cámara oscura: la de la represión ejercida por la dictadura militar que gobernó Argentina entre 1976 y 1983. A partir de analizar qué ocurrió con el recuerdo que tenemos de episodios trágicos como la noche de los lápices o los siniestros hechos ocurridos en la Escuela de Mecánica de la Armada (hoy Museo de la Memoria), el autor reflexiona sobre el país que resultó del duro enfrenta miento producido desde mediados de la década del setenta....

A les darreries de l'edat mitjana, el patrimoni de la Corona a les comarques de la Vall d'Albaida i l'Alcoià estava format per les viles d'Ontinyent, Alcoi, Biar, Bocairent i Penàguila, enquadrades administrativament per les seues respectives batllies locals. D'elles extreia la monarquia unes rendes d'accentuat caràcter agrari, on predominaven el terç-delme, els monopolis reials -forns, molins, carnisseries- i els tributs fixos de la peita i la cena. El caràcter estable dels tipus impositius d'aquests drets i les modalitats de la seua gestió -arrendaments, emfiteusi- limitaven la...