Mi pequeño oso

La comprensió del teatre de l'inici de l'època barroca en la seua dimensió espectacular, a través de l'anàlisi de documents figuratius conservats a Espanya entorn d'aquest moment, constitueix el nucli d'aquesta investigació sobre iconografia teatral, aspecte tan imprescindible com demorat en la història del teatre espanyol. Per a examinar la relació entre iconografia i literatura, s'ha procedit a l'elaboració d'un mètode d'anàlisi del document iconogràfic teatral inspirat en la tradició teòrica italiana de l'estudi iconològic de la imatge dramàtica, que es posa en pràctica...

«EL CASO DEL SR. POUND» – DE F. R. LEAVIS«ESCISIÓN ENTRE RAYMOND WILLIAMS Y F. R. LEAVIS (SCRUNITY) » – DE DAI SMITH«LA PRIMERA NEW LEFT REVIEW» – DE STUART HALLPREGUNTAS A JOHN KOETHE DE BUENOS AIRES POETRY – POR JUAN ARABIA«LUIS OMAR CÁCERES» –DE DIEGO ALFARO PALMAPOESÍA DE: JOHN KOETHE – SAMUEL TAYLOR COLERIDGE – MATTHEW ARNOLD – HART CRANE – RENÉ CHAR – ROBERT GRAVES – WILLIAM CARLOS WILLIAMS – BUKOWSKI-FANTE – LUIS OMAR CÁCERES– M. G. BURELLO – ALÍ CALDERÓ[eliminado]ÓLOGO ETIMOLÓGICO: F (FORMACIONES) G (GASTO)«SELECCIÓN DE LUSTRA» – DE...

Peter Pan was born over a century ago. There is something doubly contradictory in this phrase that, although true, is also the reason why this book has been released. We are talking about the boy who will never grow up and the fact that he is celebrating his hundredth birthday should provoke some surprise. At the same time, he is such a powerful icon that it is also true that he seems to have been there, floating in our culture, reappearing in its images, since time immemorial - much farther back than the early twentieth century. This book shows that, although he considered dying to be an...

Tradicionalmente Manuel Gonzalez Prada (Peru: 1844-1918) se ha considerado como un anarquista ateo. En este libro, Thomas Ward desafia esta vision tradicional del ensayista peruano. Hay dos proposiciones fundamentales. La primera confirma que Gonzalez Prada no es ateo, sino panteista. La segunda postula, paradojicamente, que Gonzalez Prada deriva su anarquismo de un analisis panteista de la vida de Jesucristo, de acuerdo con las normas de la filologia decimononica."